Fordham University

 

Home | Ancient History Sourcebook | Medieval SourcebookModern History Sourcebook | Byzantine Studies Page
Other History Sourcebooks: African | East Asian | Global | Indian | IslamicJewishLesbian and Gay | Science | Women's


IHSP


MainAncientMedievalModern


Subsidiary SourcebooksAfricanEastern AsianGlobalIndianJewishIslamicLesbian/GayScienceWomen


Special ResourcesByzantiumMedieval WebMedieval NYC
Medieval MusicSaints' Lives
Ancient Law
Medieval Law
Film: Ancient
Film: Medieval
Film: Modern
Film: Saints


About IHSPIJSP Credits

DOCUMENTATION OCCITANE

3 février 1221: Coutume de Narbonne sur les droits et actions des créanciers vis-à-vis de leurs débiteurs.


 

El nom de santa non departibla Trinitat. En l'an de Nostre Senhor cant hom comtava M CC XXI, renhant Lodoyc roi. A toz aquels que aquestas causas auziran, sia manifesta causa e conoguda que ad esquivar l'engan el dessebement del dezamparament dels bens crezuz que motas vegadas de moz deutors era acostumatz a far, so es assaber ajustat lo cossel dels proshomes de la Cieutat et del Borc de Narbona, e de las tres Corz de Narbona, so es assaber de Mossenher l'arssevesque, e de Mossenher lo vescompte, e de Mosenher l'abas de San Paul, d'un coragge e d'una volontat l'establiment d'aquesta maneira anet.

So es assaber que qual deuteire per causa de prestet, o de comanda, o de gazardon, o per captal ais si lieurat, o per procurasion ai si facha, o per causa de companhio, o per tutela, o per autras qual queus plaz causas, davant son jugge sera amenaz, e volra dezamparar sos bens, e jurara que no pot pagar, la Cort tenga aquel per X dias, e pueisas apela X o XII prossomes de la Cieutat del Borc e lieuron aquel al crezedor, o als crezedors essem vinez, et aquel crezedor ols crezedors puescant aquel tener dins la vila en lors maissons en buejhas, e dono a lui a manjhar pan et aiga, si doncas aquel deutor que aura dezamparaz sos bens manifestament no proara, dins XL dias, que senes sa colpa a perduz aquels bens, per que no pot pagar. Mais als estraihns sia tengut aisi co es tengut ni servat a la ciutat lur o els castels. E que sobrel lieurament d'aquel que dezampara sos bes no puesca esser faiz engan, es establit aisi que si dins I mes depueis que aura dezemparaz sos bes venrian autres crezedors, aquels ab los autres premiers tengesson la persona del dezamparan en aquela maneira que es diz de sobre, en aisi empero que, segon que auria el deute, aquel que pueis venria mezes en las despensas quel crezedor ols crezedors aurian faitas el plag el qual lo deutor auria dezamparaz sos bens. Mais si empero la fisansa auria pagat del deute o fait aulcun esturment en aissi co es dig de sobre, lo deutor prencipal seria lieuraz al crezedor, lo crezedor lieure aquel deutor a la fizansa que auria pagat lo deute e el tenges aquel en aquela maneira que es dig de sobre. Lo deutor empero per causa de fisansa no sia leuraz al crezedor si doncas no era proat qu'el ages avuda o receupada alcuna part d'aquel deute. Lo fil, empero, familias fazens ab volontat del paire, sia tenguz en aquela meteisa forma quant ad negossejhament l'emancipat; el molerat eisa aiso que jha no sia emansipaz sia tenguz aisi cols autres homes cominalment. Las molers, empero, dels dezamparans lors bens recobron tot lur dot enteirament et pleneira e neis los autres bens si aqui los an otra dot, e qual que causa de lor dreg aporteron en temps de nuptias. Donazon empero de nuptias faita a la fempna del marit, o neis creis, o gazain, las fempnas davandijhas no hajhan, l'una causa empero d'aiso ad aquelas fempnas ni als mariz d'elas nozens pagaz los deutes s'il marit venia a bonaventura. Si empero lo dot sera en aver nombrat e las novels causas seran atrobadas els bens d'aquel marit que aura dezamparat, sia pagada la fempna del dot d'aquelas causas movels, en tot o en part, segon que poira esser faig. Mais si no eran atrobadas aqui las movels causas, o sia aiso que i fosson atrobadas non empero sufficiens az enteira paga del dot, la Cort, ab cossel dels prossomes davandiz, lieuvre a la fempna tant dels bens del marit que no sera mobils que puesca aver aquela fempna d'an en an de la renda d'aquelas honors per sengles M sols C sols, en aisi per aquela meteisa razon sia lo dot mais o mens. Mais, empero, si per aventura alcuns sera amenaz fora las davandijhas tres Corz e desamparava sos bens e jurava, aquela Cort de laqual burgada es tenguda lieure lo cors del desamparan al cresedor o a la fisansa pagan en la maneira que es dita de sobre. Aquest establiment fait d'aquesta maneira c'estenda a las causas esdevenidoiras e neis a las presens, mais non empero a las passadas, cant als crezedors presens o saubens. Presens entendens aquelas que eran en la cieutat, o en l'arcevescat, o aquels que an auzit ni saubut lo desamparament fag el sagrament en ans que l'establiment foz faiz. Las molers, empero, d'aquels que en ans d'aquest establiment aura dezamparaz lurs bens et auran jurat si que receupuda sententia ab alcun o ab alcuns crezedors dels mariz, o neis apres aquest establiment, no puescan sobre la receubuda sententia d'alcun o c'alcuns d'aissi en ant esser aquitiadas. Los Juzieus, empero, no sian lieuraz als crezedors, nils deutors dels Juzieus als Juzieus, mais en la Cort per X dias lo juzieu deutor al crestian aquel que dezampara sos bens sia tenguz, el crestian deutor al juzieu. Las molers, empero, dels Juzieus paildejhan ab los crezedors dels Juzieus desamparans siegon la forma de l'establiment en totas causas, e las molers dels crestians desamparans plaidejhan ab los Juzieurs la forma davant dijha, en aquela meteisa maneira, e siegant.

Aquest davant dig establiment que aisi de sobre es entenduz e ligit, ab cossel et ab volontat dels cossols e dels prosomes de la Cieutat e del Borc de Narbona, lauzan, e autorgan e coferman, ara en tostemps ferma e valedoira, en P. Amiel, arquediaque major de la gleira de Narbona, tenent lo loc del senhor arsevesque, et ieu Aimeric, vescompte de Narbona, e maiestre P., abbat de San Paul de Narbona, et Johan de Saragossa, bailede lui, en aisi d'aisi en ant esser tenguda, et en jha sempre farem tener. D'aiso foron gerentias los cossols de la Cieutat et del Borc, so es assaber G. Amalric, en Bertrand Desbosc, Bernat Trenquier, Berengier Gaucelm, Sicart Azemar, Johan Monedier, cossols de la Cieutat, et Esteve R., Berengier Amoros, G. d'Olargues, Bonet Alfaric, G. de Rochacorba, Bascol, lials cossols del Borc.

Sources: Archives Communales de Narbonne, Inventaire des archives communales antérieures à 1790, rédigé par M. Germain Mouynés, archiviste du Département de l'Aude, Annexes de la Série AA, Emmanuel Caillard Imprimeur, Narbonne, 1871, pages 9 à 11


Livre des sources médiévales:
S O M M A I R E


Livre des sources médiévales: [xyxy]: text sources from the now defunct Arisitum website. Contact Paul Halsall, halsall@murray.fordham.edu if any text is here improperly.

These sources are now part of the Internet Medieval Sourcebook.